Hi ha veus que s'apaguen. I n'hi ha d'altres que acaben formant part, per sempre, de la veu d'un poble. La de Joan Valls és una d'elles.
Hi ha pobles que s'expliquen amb llibres. Altres, amb fotografies. Faura també s'explica a través de les cançons de Joan Valls.
Hi ha persones que expliquen un poble. I n'hi ha d'altres que, a més, l'ajuden a construir. Joan Valls va ser una d'eixes persones. Amb la seua música va posar veu als sentiments compartits de moltes generacions i va convertir els nostres carrers, els nostres paisatges, les nostres festes i els nostres records en patrimoni col·lectiu.
Hui no acomiadem només un cantautor. Acomiadem una persona que va entendre que estimar un poble també és cantar-lo, preservar la seua llengua, donar valor a les seues històries i transmetre-les als qui vindran darrere. Sense buscar protagonisme, va contribuir com pocs a construir la identitat cultural de Faura i de la Vall de Segó.
Les institucions tenim la responsabilitat de preservar el nostre patrimoni material. Però hi ha un altre patrimoni, més intangible i igualment valuós, que només és possible gràcies a persones com Joan Valls: el que es construeix amb la música, amb la paraula i amb les emocions compartides. Eixe és el llegat que ell ens deixa.
Quan desapareix una veu així, no només perdem un músic. Perdem una part de la nostra memòria col·lectiva, algú que ens ajudava a entendre qui som i d'on venim. Però també sabem que hi ha persones que no marxen del tot, perquè continuen presents cada vegada que les seues cançons tornen a sonar i cada vegada que algú descobreix, a través d'elles, l'amor per aquesta terra.
En nom de tot el poble de Faura, vull traslladar el nostre condol més sincer a la seua família, als seus amics i a totes les persones que van compartir amb ell el camí de la música i la cultura. I, sobretot, vull expressar el nostre agraïment.
Perquè hi ha persones que deixen una obra. Joan Valls ens deixa, sobretot, una manera d'entendre la cultura: com una forma de fer poble, de crear comunitat i de donar veu a allò que som.
Hi ha veus que s'apaguen. I n'hi ha d'altres que acaben formant part, per sempre, de la veu d'un poble. La de Joan Valls és una d'elles.
Fins sempre, Joan.
Fotografies:
Arxiu de l'Ajuntament de Faura
Agustin Sotos Lacruz
Norberta Gil Vidal
30 de juny de 2026
