Al passat Ple es va llegir una declaració institucional de recolzament al sector industrial i del futur de la planta de Thyssenkrupp Galmed motivada perquè des què el passat 8 de febrer, la direcció de ThyssenKrupp Galmed, va anunciar al Comitè d'empresa de la factoria situada a Sagunt, la decisió del Grup d'aplicar un programa integral de desenvolupament estratègic per a optimitzar sistemàticament la seua cartera a Europa, la qual cosa suposa la desinversió de diferents plantes de producció entre elles l'espanyola TK Galmed.
A la mateixa sessió es va aprovar per unanimitat la proposició d’Alcaldia sobre les subvencions de l’Entitat Estatal de Segurs Agrari (ENESA) en la que es denunciava la pujada de les assegurances agràries del sector citrícola com a conseqüència dels retalls del Ministeri d’Agricultura.
Com s’explicava a l’exposició de motius: “La decisió del Govern central de reduir en torn al 50 % les subvencions que donava a través de l’Entitat Estatal de Segurs Agrari (ENESA) per afavorir la contractació dels segurs agraris s’està traduint en un considerable encariment de les pòlisses, una circumstància que genera enorme preocupació i malestar en el col·lectiu agrari valencià.
Esta dràstica rebaixa dels recolzaments polítics suposa un canvi d’orientació radical sobre les polítiques portades endavant durant els últims 30 anys per part dels successius governs de l’Estat. El sistema espanyol de segurs agraris, referent a Europa i inclús en la resta del món, s’havia consolidat com un instrument indispensable dels agricultors i ramaders per a protegir les rendes front a les inclemències climàtiques.
No obstant açò, esta caiguda de les subvencions posa en risc la continuïtat d’un model que ha demostrat una gran eficàcia. Des dels sindicats agraris, AVA-ASAJA, la Unió de Llauradors i Ramaders i la Unió de Xicotets Agricultors i Ramaders, han constatat que este encariment està desembocant en un desplome de la contractació de pòlisses, amb el que els productors quedaran desprotegits davant els efectes més o menys devastadors sobre la collita del vent, la pedra, les pluges persistents, els incendis, la sequia, les gelades, la mortaldat de bestiar, etc.
No cal dir que en tals circumstàncies els professionals del medi rural es troben especialment indefensos en un context ja de per si plagat de dificultats, entre les que cal destacar la dramàtica falta de rendibilitat de les explotacions agràries i l’intolerable nivell de reincidència i violència que ha aconseguit el problema de la inseguretat rural”.
11 de juny de 2013
