ERMITA DE SANTA BÀRBARA
Dedicada al cult a Santa Bàrbara, està catalogada com bé d’interés local. Va ser construïda l’any 1716 amb una sola nau i quatre capelles laterals entre els contraforts. La frontera no dissimula la disposició de la coberta, a dos vessants, i els contraforts, formant així una composició ascendent, coronada al xicotet campanar d’un sol ull. Fins a ben avançats els anys noranta els soterrars pel ritu catòlic dels faurers del Raval feien la missa de cos present a l’ermita.
Durant les Festes d’Agost, el dissabte, la imatge de Santa Bàrbara es trasllada fins a l’església i torna el dilluns a l’ermita, en els que són els actes més importants de la huitena festera: la baixà i la pujà.
El calvari data del segle XVIII, trobant-se protegit per l’ajuntament, en el planejament de Faura, des dels anys huitanta. Més tard, l'any 2007, es van emprendre obres de rehabilitació. Actualment és bé d’interés local. Les 14 estacions es disposen alternant-se amb xiprers a un costat i a l'altre del recorregut fins a l'ermita, excepte dues adossades a esta, que pareixen custodiar la portalada.
El cementeri es traslladà en la darreria del segle XIX des de les espatlles de l'església. L’aspecte actual, en què destaquen dos panteons exempts, és resultat de successives ampliacions.