L'Ajuntament vol desmentir certes afirmacions que sols fan que confondre als veïns i veïnes
Atés al fullet informatiu que Junts per Faura ha repartit pel poble sota el títol “La Corbella és del poble”, des de l’Ajuntament volem desmentir certes afirmacions que sols fan que confondre als nostres veïns i les nostres veïnes:
1.- “L’Ajuntament, que era i és el representant legal de tots els faurers davant l’Administració”. Afirmació totalment falsa.
L’Ajuntament és la institució local que té per funció el govern i l'administració dels interessos del poble. En tot cas, l’alcaldia és el representant legal de la institució en les relacions amb altres institucions, però mai el representant legal de cada faurer i faurera en les seues relacions personals i particulars amb les institucions.
2.- “La UGT inicia els tràmits l’any 1998 mitjançant una escripturació hipotecària (una adquisició de la propietat semblant a la que ha permés aconseguir a l’Església catòlica un quantiós patrimoni) que conclouran l’any 2000 com marca la llei. Per tant, no es pot afirmar en cap cas que la UGT fora la propietària original, ni tan sols que fóra des del retorn de la democràcia”. Afirmació totalment falsa.
L’any 1918 es va constituir l’associació Societat Obrera de Socors de Faura (SOSF). En 1929 els membres de la Societat van comprar l’edifici de La Corbella per 12.000 pessetes. La SOSF es va integrar en la UGT al voltant dels anys 30 igual que moltes d’altres. Açò es veu clarament a l’article 3 del Reglament de la SOSF, registrat en la Delegació Provincial de Treball el 28 de novembre de 1935, i que diu “aquesta societat pertanyerà indefectiblement a la Unió General de Treballadors d’Espanya i al secretari provincial de la Unió General de Treballadors de València”.
Després de la Guerra Civil el local va ser confiscat. La UGT, com a legítim propietari, va començar el procés de devolució de La Corbella a l’empara del que estableix la Disposició Addicional Segona del Reial Decret 1671/1986 sobre la reintegració dels Béns “confiscats a les Organitzacions Sindicals o als seus Ens afiliats o associats” segons el que regulava la Llei de Responsabilitats Polítiques, de 9 de febrer de 1939.
El Consell de Ministres, en la reunió celebrada el 23 de desembre de 1999, va acordar reintegrar La Corbella a la UGT, i es va escripturar el febrer de 2000.
3.- “Aquest mateix decret estableix una sèrie de requisits a complir pels custodis, com ara que els diners obtinguts per l’ús de l’edifici s’han de reutilitzar en el manteniment i millora de l’edifici”. Afirmació certa però amb matisacions.
Però no d’aplicació a La Corbella. Aquests requisits, efectivament establerts als articles 7 i 8 del Reial Decret 1671/1986, són d’aplicació al Patrimoni Sindical Acumulat que està integrat pels immobles, la titularitat dels quals correspon a l'Administració General de l'Estat i que se cedeixen en ús a les organitzacions sindicals i empresarials perquè puguen desenvolupar les funcions que els reconeix l'ordenament jurídic.
Però La Corbella respon al que estableix la Disposició Addicional Segona del Reial Decret 1671/1986 sobre reintegració de béns confiscats amb ple domini, com s’ha explicat anteriorment. Per tant, la UGT com a legítim propietari podia disposar, com millor creguera, dels ingressos percebuts pels lloguers de l’edifici.
4.- “Els estatuts estableixen que la Societat Obrera de Socors de Faura no es podrà dissoldre mentre queden 10 socis que desitgen mantindre-la i fer-se càrrec de tots els seus béns (article 55). Així mateix, en cas d’existir un acord de dissolució, els béns de la societat passarien a ser custodiats per la Unió General de Treballadors (UGT) en qualitat de marmessora per un període de 5 anys, temps reservat per a la reconstitució de la societat (article 56)”. Afirmació totalment falsa.
El que realment diuen els articles 55 i 56 del Reglament de la SOSF és:
“Article 55. Aquesta Societat no podrà dissoldre’s ni separar-se de la Unió General de Treballadors mentre hi haja deu associats que desitgen continuar en ella i fer-se càrrec de tot quan posseeix la Societat”.
“Article 56: En cas de dissolució, els béns que posseïsca aquesta Societat es posaran a disposició de la Unió General de Treballadors d’Espanya, en qualitat de dipòsit per espai de cinc anys, per si de nou es reorganitzara, passat dit termini quedaran a benefici de la Unió General de Treballadors”.
5.- “La Corbella era del poble i per al poble sense haver de pagar per ella”. Afirmació totalment falsa.
Que un bé siga propietat d'una associació de Faura no significa que siga de l'Ajuntament o del poble de Faura. La Corbella mai ha estat del poble fins ara, primer era de la Societat Obrera de Socors de Faura i després de la UGT.
L’Ajuntament ha actuat correctament, no ha realitzat cap despesa innecessària com s’afirma al fullet. I per tant, amb la seua adquisició La Corbella ja és del poble i per al poble, i en un futur es transformarà en un teatre-auditori.
31 d'octubre de 2018
