Ajuntament de Faura

MANIFEST DEL 25 DE NOVEMBRE



DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

El 17 de desembre de 1999 l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 25 de novembre Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, en memòria de les germanes Mirabal, tres activistes polítiques de la República Dominicana que van ser brutalment assassinades en 1960. La declaració ha servit per visibilitzar aquesta xacra que colpeja les dones, però és necessària la mobilització constant de tota la societat per posar fi a aquesta forma específica de violència.

Per tant, enguany aprofitem una vegada més per a incidir en la responsabilitat de tots, sobretot de les administracions públiques, i en la urgència d’’utilitzar tots els recursos per a eradicar la violència cap als drets fonamentals de les dones.

La violència contra les dones és una de les violacions més degradants dels Drets Humans i, lamentablement, continua progressant en l’’àmbit global. No respecta fronteres, cultures ni nivells econòmics. És present en temps de conflicte i de pau, en la llar, en el treball i en el carrer. És una injustícia manifesta que impedeix que la societat avance en el camí de la igualtat i el benestar comú que tots volem.

Actualment la societat ha assumit una consciència més activa davant dels casos de violència cap a les dones. No obstant, l’actitud criminal de molts homes continua pesant i encara són moltes les persones tolerants davant d’actituds patriarcals, que releguen’ les dones el paper passiu i els hòmens el paper actiu i dominador. De fet, totes les formes de violència contra les dones s’originen en una situació estructural de desigualtat real i subordinació que les fan especialment vulnerables.

No es pot oblidar que cada vegada que es produeix una situació de violència cap a les dones, es vulneren també els drets de les xiquetes i xiquets, que  de forma directa o indirecta són objecte de la violència que es duu a terme dins de les seues llars i deixa unes seqüeles molt difícils d’esborrar, sense oblidar el drama que suposa per a la família i les amistats de la víctima.

Amb la crisi que patim, la precarietat econòmica i laboral contribueix a incrementar la indefensió de les dones, impossibilita més la seua independència i dificulta l’eixida de l’espiral de violència. En aquest sentit, cal apostar per l’educació i la sensibilització com a ’instrument per a eradicar totalment la violència masclista, incorporant en el sistema ’educatiu la igualtat entre dones i hòmens, involucrant-nos tots, pares i educadors, en l’objectiu  d’educar en els valors ’de respecte, d’igualtat i tolerància.

La violència contra les dones és una realitat persistent i cruenta, tal com ho demostren les xifres de dones assassinades i les denúncies per violència física, psicològica i per agressió sexual. L’amenaça de ser agredides es permanent i s’accentua entre les dones més joves. Segons l’’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, a l’Estat espanyol més d’una de cada cinc dones majors de 15 anys, és a dir, el 22%, ha patit violència física o sexual per part de la seua parella i menys del 30% ho ha denunciat. Així, des de principis del 2015, 48 dones han estat assassinades a tot l’Estat.

Des de les administracions locals, atesa la nostra proximitat al ciutadà, tenim l’obligació,  de treballar per detectar possibles casos de violència i d’intentar conscienciar tota la ciutadania perquè que la violència masclista no quede amagada en l’’entorn íntim i familiar, i es visualitze a la llum pública. Com a primera línia d’atenció ciutadana, els ajuntaments realitzem el primer esforç d’atenció a les víctimes, coordinant tots els efectius municipals amb els recursos d’altres administracions per donar suport actiu a les dones que pateixen aquest greu problema.

Per tot això, hui, 25 de novembre, Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones:

 

 

 

TORNEM a manifestar el rebuig més enèrgic davant les situacions de maltractament i violència masclista que pateixen les dones. Així mateix, EXPRESSEM la nostra solidaritat amb les víctimes i les seues famílies.

 

 

 

PROCLAMEM TOLERÀNCIA ZERO cap a la violència masclista i RECLAMEM que s’utilitzen tots els instruments que hi ha al nostre abast per a eradicar la violència cap a les dones.

 

 

 

DONEM el nostre suport incondicional a la comunitat educativa, perquè establisca els mecanismes per a la detecció precoç i per a ensenyar des de l’escola a construir la igualtat a través del respecte mutu i la no-violència.

 

 

 

EXIGIM a les d’administracions una implicació coordinada, cada una des dels àmbits i les competències que els són propis, per unir objectius i optimitzar recursos, aportant els mitjans necessaris, dotant econòmicament el pressupost de la Llei Integral contra la Violència de Gènere, per a garantir l’atenció jurídica, psicològica i social, en definitiva la protecció efectiva de les dones, tal com s’indica en la Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere.

 

 

 

EXIGIM  que es dissenye un pla d’acció específic per a la prevenció i eradicació de la violència contra les dones en l’adolescència, amb els valors de coeducació, cooperació i respecte.



És hora de dir:

 

 

 

NO més morts i dolor,

 

NO més gelosia i control,

 

NO més silenci còmplice amb l’agressor,

 

NO més expressions masclistes,

 

NO més ús sexista de la imatge de la dona,

 

NO més tancar els ulls.

 

 
SI al coratge i la decisió dels qui denuncien,

 

SI a la solidaritat amb aquelles que trenquen lligams,

 

SI a l’eficàcia de les mesures de protecció,

 

SI a la repulsa pública,

 

SI a l’educació igualitària d’homes i dones.

 


Fem nostres les paraules de Clara Campoamor: “He acusat les injustícies perquè no vull que el meu silenci les absolga”.