Del 12 al 24 d'agost.
Agost és sinònim de Faura, perquè és el mes de les seues festes majors. Com aperitiu per obrir boca als plats forts de les Festes d’Agost que s’allargaran fins al dia 24 d’agost trobem les albaes i el concert de la Societat Joventut Musical de Faura, en el què s’aprofitarà per a presentar al poble, un per un a cada fester, lliurar les tenalles de la baixà als joves que compleixen 16 anys, i fer el pregó.
El pregó de festes serà el tret d’eixida de les festes i el principi d’una setmana repleta d’actes. Per al més menuts, de totes les activitats programades la que més expectació desperta és la nit de fanalets. Enguany l’animació serà a càrrec de la companyia Scura Splats Volantins de Xarxa Teatre i el seu espectacle “El senyor Tornavís”, una història sobre la confrontació del món de la diversió i de la integració front a la intransigència i la intolerància. El Senyor Tornavís, un home de negocis fosc i anacrònic, no deixa de perseguir i intentar destruir els joguets creats pels nens (xancuts, gegants...) que representen el món de la festa i del colorit.
Per a la resta, una programació on es combinen de les tradicions més arrelades com són els bous al carrer, les cucanyes, la música, els balls, la pólvora i els actes religiosos amb les aportacions, que any rere any, les mateixes comissions han anat introduint com la cavalcada de disfresses, la festa dels majors, el dia de les quintes, la nit de rock en valencià o el sopar popular a la Canaleta amenitzat pel grup Melomans i el seu espectacle “Desconcierto”, un recorregut per diferents estils musicals on la música a cappella, el teatre i l’humor es mesclen d’una forma sorprenent per convertir el concert en un autèntic desconcert.
Tampoc falten a la cita de les festes les partides de pilota, que a més del campionat de galotxa, els aficionats a la pilota tenen un any més l’al·licient de gaudir d’una partida nocturna de frontó. Així com les exposicions; al minitrinquet “Cactus i suculentes: un passeig entre espines” de Mª Camen Herranz, gran aficionada a estes plantes; al saló d’Actes de l’Ajuntament “RÈQUIEM. Per casa nostra” de l’artista Miquel Amer sobre com la contaminació i la pol·lució que està ofegant a l'Antàrtida i en definitiva, a la Terra; o el projecte de l’obra de remodelació de l’Ajuntament a la Casa Gran feta pels tres estudiants d’arquitectura que hi han col·laborat.
Amb la pujà de Santa Bàrbara es posarà punt final a tretze dies de festes. Però abans la música d’Urbàlia Rurana, una de les formacions fonamentals del folk valencià, que convertiran la Canaleta la nit del diumenge de Santa Bàrbara en una macro ballada participativa, amb tot un repertori que contribueix a l'esbargiment de les persones, com ara danses de la terra (jota, seguidilla, pasdoble entre d’altres), com danses populars de països veïns per a gaudir apassionadament de la música popular del mediterrani.
Però, d’entre tots els actes en commemoració de la patrona de Faura, el més vistós i el que atrau centenars de persones dels pobles de la comarca és la Baixà de la imatge de Santa Bàrbara des de l’ermita fins a l’església. És l’acte més arrelat a la tradició faurera transgredint fins i tot les creences, ja que a la Baixà es conjuguen la devoció religiosa, les danses tradicionals, la música i l’afició a la pólvora pròpia del poble valencià, tots amb l’objectiu de fer la Festa gran. Com és tradició obrirà la Baixà l’Escola de Danses de Faura i la tancarà la Societat Joventut Musical de Faura. Enguany els acompanyaran els Bastonets d’Algemesí i l’Associació de tabal i dolçaina Russafa-fa de València. El soroll dels coets i l’olor de pólvora posaran la nota de color.
En definitiva, les Festes de Faura són una combinació de tradició i modernitat, amb un esforç conjunt de la Comissió de Festes, la penya Sant Roc i l’Ajuntament per fer un programa unitari d’activitats per a tots i totes. Sols una cosa no ha canviat amb el pas dels anys, i és que les festes es fan gràcies a aquelles persones que voluntàriament hi col·laboren amb el pagament d’una quota anual, fent d'aquesta tradició un exercici de sana convivència.
